Saturday, December 10, 2016

Mujer Montaña

Autora: Paula Klug

Nací cerca del mar, una serpiente me trajo al mundo entre la arena. Me dio un nombre y me mandó a vivir. Conforme caminé por el sendero me encontré con la muerte varias veces y morí en pedazos y ya no me llamaba igual porque yo ya no era la misma. Cambió mi cuerpo y mi voz, cambió mi mirada y mi corazón – aveces duro, aveces blando-
Y seguí caminando con mis diferentes nombres, con mis diferentes pasos. Fui mujer venado, mujer humo, mujer musgo, mujer cántaro. Y mi cabello creció y mis manos se hicieron más hábiles, tanto que pude tejer historias tanto con las gotas de lluvia como con los rayos del sol. Aprendí a usar máscaras y a sentir culpas y remordimientos, y luego tuve que desaprender todo eso.
Recorrí desiertos y floté a la deriva no una vez, sino mil veces. Y en mis naufragios encontré fantasmas que lloraron conmigo. Y me perdí y me encontré para perderme de nuevo. Me aferré a cadáveres y me solté de ellos.
Dancé entre las lunas y dormí entre los soles. Fumé muertes y sembré vidas. Soñé luciérnagas y viví entre moscas. Me convertí en mujer águila y abrí mis alas.
Fui mujer de manos morenas y sonrisa mestiza. Me desangré hasta vaciarme para llenarme de nuevo y me llamaron vacía, y me llamaron repleta.
Me defendí del mundo y me hice coyote. Y mostré mis dientes y destacé con mis garras, después lamí mis heridas y aprendí de mis batallas. Me llamaron salvaje o me llamaron guerrera.
Corrí en cuatro patas hasta entender que no podía escapar de mi y me abracé con fuerza, y me perdoné por todo y por nada. Por la nada y para la nada.
Descuarticé la ilusión de la materia, prendí fuego a los recuerdos y me mirè al espejo: Allí estaba yo, mujer niebla, mujer nube, mujer montaña observándose a si misma hacia dentro.

Saturday, September 17, 2016

El momento de simplemente SER

El gran poeta Nick Cave lo explica.. tan simple  tan bello.. =)

"And this is the moment, this is exactly where she is born to be
This is what she does and this is what she is
Her eyes that look at me through a rainy hair
Two round holes where the air buckles and rushes in
Her body, moon blue, was a jellyfish
And I'm breathing deep and I'm there and I'm also not there"

Saturn Rings


Saturday, June 04, 2016

Sentit de l'existència

"El sentit a l'existencia és el millor dels tresors, millor que l'or i l'argent, més dolç que la mel, més alegre que el ví, més lluent que el sol i més plaent que la carn. El sentit dóna joia al cor, llum als ulls i pressa als peus; és una llança ponderosa, un escut per al pit i un casc per al cap. Certament, allò que amunteguen els insensats, en fortuna i vida i sapència, sempre que ho acaben recollint el sensats."

Magdala de Abissinia en "Les set aromes del món" de Alfred Bosch.